De vegades, tot va rodat…

Crònica del 24 d’abril, diumenge

La Ruta a Sport Tracker

De vegades, tot va rodat, és a dir, surt bé sense haver-hi pensat. Sóc al llit, encara rebrego llençols i imagino que en una hora em llevaré i esmorzaré fort, de diumenge… Alehop! Escolto, de sobte, el que em cal per divorciar-me de la mandra: “Vols caminar?”… Vale! I ja hi som.

Proposta1: anirem cap a Sant Joan… però per Santa Bàrbara.

Carrers de mercat sense gaire gent encara que, malgrat tot, apunten ja un ple absolut en breu. El dia s’anuncia de bandera. La pujada pels Padres, com sempre, trenca l’alè que encara mandreja pensant en la calma dels llençols. L’aire és fresc, bo, vital.

Sempre que vinc per aquí preparo el cos per a les escales que bé podrien ser un suplici qualsevol d’un professor de gimnàsia de quan jo anava al cole, però que, en realitat, són un ascensor directe a la bellesa panoràmica de les terrasses del castell. Un castell d’una sola torre, però castell. Avui, no, avui pujarem per camins de pedra.

A poc a poc, s’acompassa l’esforç, la respiració i la bellesa de la falda de Sant Joan: un bosc reinstaurat. Pins blancs i sureres hi predominen… les vinyes ja són història.

Santa Bàrbara (“Totes les Bàrbares es veuen”, ens van dir l’altre dia dinant a Sant Feliu de Buixalleu, a can Masferrer…), es veu ja, quasi en vertical a la mirada. Ja tinc el peu a tocar del camí que grimpa cap al castell per l’esquena i…

Proposta 2: vols que anem a Sa Boadella?

Venga! Redefinim esforços i canviem de marxa: de primera curta a tercera en progressió. Ara el destí em tempta. Ja fa molt que no la veig, aquesta cala preciosa de la Costa Brava del sud que comença tan brava i tan bella. És la platja més ben parida que conec. A punt de fer la primera foto del dia a un mar ample i lluent des de la part alta de Sant Francesc, penso també en la Cala Bona, que és una altra meravella del territori.

Caminem decidits, ara sí, gairebé veloços. Bosc als dos costats camí de Santa Cristina. A la dreta la potència natural de Pinya de Rosa, un espai salvat, guanyat a la destrucció gràcies la lluita de la ciutadania conscient. Sort. Somric.

La cúpula de l’ermita a sobre del mar es veu perfectament. Que bonic, tot plegat. Fa ganes d’escoltar una nova proposta.

Proposta 3: Podem anar fins a Lloret i tornem en bus, o anem a Lloret i tornem per on hem vingut.

Jo tornaria enrere. Les expectatives d’avui eren fer un tomb cap a Sant Joan. Ja seria una bona passejada. “Tornaríem pel mateix lloc, ho saps, oi?”. Oído, cocina!

Cap a l’autobús de Lloret. De fet, caminar la ronda entre Blanes i Lloret és una delicatessen: blau, verd, ocres, horitzó aquàtic… I Santa Cristina ja queda enrere. A bon ritme, ella sempre el marca a la perfecció, jo no, jo bado i el vaig canviant. Em va bé, per tant, el seu metrònom natural. Agafem el camí de terra de l’hotel Santa Marta que ja em porta mentalment a les roques de Sa Boadella. Fa molts anys que la vaig fer meva, quan encara no s’havia construït cap casa en un espai on només havien fet els carrers i els fanals, però el bosc senyorejava. Ara queda només la part estricta del litoral, el camí de ronda. I en sortir del camí de terra, deixem les primeres cases a l’esquerra i ens endinsem a la dreta cap als penyassegats. Periscopes i fotos: imprescindibles. Sortegem la cobertura com podem i divisem les roques i tòmbols de la costa,  S’Aguia a la llunyania, Sa Boadella als peus. Quin país, el nostre!

Llisquem mar avall. La platja està per parar encara. Paradisos particulars. Tot espera els mesos que vindran, però tot té l’aspecte d’estiu ja: sol, aigua atzur, sorra neta… Com les fulles de primavera que són fetes i verdes però són delicades, trencadisses, com si s’haguessin de desfer.

Ho farà, no ho farà, ho farà, no ho farà. Ho fa. Roba fora i a l’aigua!! Genial. Si no ho heu fet vosaltres mai, no marxeu d’aquest món sense provar-ho: aigua d’hivern amb gust d’estiu.

Fotos, més fotos, periscopes, fotos. Calma. Mirada al paisatge ferotge i, alhora, suau. Ens vestim i tirem milles, a poc a poc, sense pressa, sense ganes de deixar aquesta platja dels bous.

Marxem quan ja comença a fer diumenge la platja: gent que ve amb els ulls oberts, admirats. Els entenc.

M’agradaria fer un trosset de costa per la cala petita… “Hem de tornar i encara no hem arribat a Lloret. No estic per saltar roques. Vés-hi tu, si vols…”. Sí, dona, i perdre el ritme!! Tirem, tirem, escales amunt des de la cala, camí a l’esquerra i el carrer, a la dreta. Cap a Santa Clotilde. Carrer amunt i entrem a camí de ronda un cop més a buscar Punta Garbí. Un cap geogràfic petit i feréstec, camí de Fenals. Hi ha gent, però no trenquen l’harmonia. Bé.

Baixem cap a Fenals amb el cos reconstruït per l’aigua freda. La platja està força malmesa, ha perdut molta sorra. Aquesta costa depredada per la urbanització i les decisions errònies passades i presents porten aquestes coses.

Bé, doncs només ens queda arribar a Lloret i agafar el bus. Sembla que això s’acabarà aviat. Enfilem la sortida de la platja i seiem a treure sorra de les vambes.

“Perquè… tu com estàs per continuar?”. Sant Joan?… ja queda molt enrere, la primera fita ha evolucionat fins aquí. A veure, escoltem.

Proposta 4: Anem cap a Sant Pere del Bosc.

Comprem aigua i alguna cosa per menjar i enfilem cap a bosc. Sant Pere, pujant pel Condado del Jaruco, ni es veu. És un edifici meravellós, modernista, però construït a sobre de planta romànica, d’un antic monestir ja desaparegut que havia estat envaït per tropes napoleòniques i desamortitzat quan això estava de moda. Ara (no ho sabem encara, perquè tot just hem començat a pujar pel Jaruco deixant el Caprabo a la dreta) és un Hotel&Spa.

Just enfilar el camí de pujada un policia que riu amb dues persones agafa la moto i va cap a dalt. No hi faig gaire cas. Però aviat trobem un punt de control de policia local. Alguna cosa passa. Portem aigua i menjar. A l’aventura!

Ben aviat descobrim per què el policia recomana circular amb calma: genets i cavalls. Una romeria que baixa des de les Alegries o des de Sant Pere, no ho podem saber. Nosaltres amunt, seguim la nova proposta. No defallim fins a trobar l’accés a Sant Pere. Un ciclista ens demana si sabem on hi ha una font. Ni idea! Com a bons samaritans compartim l’aigua amb ell. Les portes són obertes i hi entrem. Les fotos es fan obligatòries ara: pel paisatge i pels edificis. És impressionant el que es pot veure des de Sant Pere d’aquesta costa selvatana, d’aquest corredor marí que llisca entre camins de terra.

Hem vist un menú de 60 o 80 (amb beguda) euros per persona, una piscina sense gent, uns clients un xic ociosos que s’estiren al sol, uns edificis guapos, un monument d’homenatge al centre d’una plaça i molta mandra en l’ambient.

Continuem amunt, cap al Vilar. I en un punt concret, els camins es bifurquen, els senyals indiquen possibilitats diferents. Cal escollir.

Proposta 5: Tu segueix-me.

Dreta? Vilar. Esquerra? Santa Cristina i Lloret. Esquerra. “Jo abans venia per aquí, quan fèiem el Mar i Murtra. Segur”. No anem cap a Santa Cristina, ara. Enfilem un camí a la dreta del senyal i hi baixem. Arriba a un punt en què es desdobla. Dreta o esquerra? Esquerra: Valldolitg. Dreta: Mas Borinot. Dreta.

El bosc és intens. Perceps la magnitud de la tragèdia quan imagines el traçat dels camins que l’home vol fer, com una incisió quirúrgica sobre el territori. La primavera, però, es mostra ufanosa. Corriols i sendes. Trobem uns hortets . Algú lloga trossets de terreny per conrear a 1€ el dia. Barat, oi?

I tornem a albirar Sant Joan: ara el tenim de cara. Enfilat, vigilant com sempre. Camins de baixada, deixem Valldolitg a l’esquerra i anem als carrers de Mas Borinot. Blanes circumval·lat. El pont verd (estan reparant-lo encara) ens retorna a les artèries de casa. A poc a poc, tot s’acaba. Ja no cal decidir cap proposta més sobre la marxa.

Un altre dia anirem a Sant Joan. Proposta…? Caminejant, és clar!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s